22 juny 2009

EL MOMENT DE MARXAR



Arriba un moment en la vida que malgrat haver estudiat i treballat dur, no has aconseguit res, les persones properes t'ho han pres tot sense escrúpols i per pura satisfacció. Estàs sola i ja no tens ganes de seguir lluitant, el cansament és massa gran i de res serveix l'esforç perquè fagis el que fagis, t'ho acabaran treient. També saps que ningú et trobarà a faltar, així que ha arribat l'hora de marxar i per fi, respirar i deixar de patir.

18 juny 2009

DONAR PER TREURE



Una de les coses més difícils i incomprensibles que hi ha es veure com la persona que va decidir donar-te la vida, després te l'ha anat treien poc a poc, sense treva ni descans. El teu patiment és la seva única satisfacció, el seu únic al·licient a la vida és treure't els teus, acabar amb les poques il.lusions que has tingut i apagar-te cada espurna d'esperança. La teva tranquil·litat és la seva angoixa, i la teva angoixa els seus únics moments de felicitat. Una persona sense escrúpols ni sentiments, que la vida ha afavorit injustament i ha permès ser l'origen de la desgràcia, frustració i impotència de les persones que tenen la desgràcia d'haver d'estar a prop seu.

MANLLEVAR



Tot el que et dóna la vida t'ho treuen les persones.

05 juny 2009

SENTIMENTS



Perduda, sola, cansada, decebuda, enganyada.

24 maig 2009

EL FIL APUNT DE TRENCAR-SE



Tota la meva vida penja d'un fil apunt de trencar-se.

17 maig 2009

ENFONSAR-SE



La meva vida s'enfonsa i no puc nadar.
Les llàgrimes surten i no les puc parar.
La buidor m'invadeix i no puc fugir.
La pèrdua no es pot recuperar.

07 maig 2009

DIÀLEG II



- Hola! Què tal? M'alegro de veura't. Pots comptar amb mi. Et truco per quedar i parlem. Fins aviat!
- La trucada no arriba mai, la quedada resta en l'oblit, ni la xerrada, ni l'ajuda tenen lloc.

05 maig 2009

PREGUNTES



Una de les preguntes més freqüents que m'he fet els últims anys de la meva vida ha estat -Què hi faig aquí? Normalment seguida de - Com hi he arribat? I segueixo sense obtindre cap resposta, només un martelleig al cap que em provoca una angoixa reitereda, i unes ganes constants de sortir corrents, i no parar fins estar ben lluny, en algun lloc on no m'hagués de qüestionar res perquè estaria on voldria ser i per fi tot tindria un sentit.

29 abril 2009

ANGOIXA



Era mitjanit, estava estirada al llit intentant recuperar la respiració, un atac d'ansietat l'havia deixada blanca, tremolosa i amb la visió ennuvolada, havia trigat a trobar les pastilles que poc a poc la retornaven a una calma enganyosa. Mentrestant s'eixugava les gotes d'una suor freda com el glaç i respirava encara amb dificultat es preguntava, una vegada més, que hi feia ella aquí i quan pot aguantar una persona fins arribar al seu límit, quantes ferides obertes acumulades que no cicatritzen.

Des de petita l'havien fet sentir una persona inferior, que no es mereixia i no podia aspirar al que tenien la majoria. Ara es troba, insignificant, desvalorada, indigne de ser estimada. Confosa perquè al seu voltant hi ha persones dolentes que tenen una bona vida i ella malgrat esforçar-hi i ser una bona persona no ho aconsegueix. Durant un temps el millor moment del dia era quan tancava els ulls i pensava que l'endemà potser les coses serien diferents, però ara encara que tanqui els ulls, no aconsegueix dormir, els pensaments, els records i frustracions li martellegen el cap condemnant-la a un insomni esgotador. L'única certesa que te és que el dia següent encara serà pitjor que l'anterior. Dies plens de crueltat, soledat, impotència i buidor.

Diuen que quan estàs a baix de tot només es pot anar cap amunt, però ella sap molt bé que hi ha molts fons per tocar.


28 abril 2009

EL FUTUR



A vegades una imatge val més que mil paraules.

19 abril 2009

PREMI VIOLETA



La Mònica que es plena de 'Petits Detalls' m'ha sorprès amb el Premi Violeta. Aquest premi representa, segons els seus creadors, les sensacions que el color violeta porta a la ment. Es atorgat als blocs que originen algunes de les sensacions d'aquest color: màgia, encant, gràcia, magnetisme...

Moltes gràcies Mònica! Ens llegim.

18 abril 2009

LA MENT



La ment és com un cavall embogit, que no es pot controlar.

10 abril 2009

DIÀLEG



- Què hi fas aquí?
- No ho sé, jo no vaig escollir venir.
- Que has fet fins ara?
- Estudiar i treballar.
- Que has aconseguit?
- Res.
- Com et sents?
- Cansada i perduda.
- Què has perdut?
- La il.lusió i l'esperança.
- Et queda alguna cosa?
- No.
- Cap a on vas?
- No ho sé, enlloc.

06 abril 2009

EN UN CAFÈ



Després d'un dia buit, com la majoria dels anteriors, ha sortit a fer una passejada per la ciutat que un dia li va obrir les portes, però que des de fa temps les hi ha tancades. Ara es troba al replà pensant si tornar a entrar o marxar.

El vespre és esquerp com la seva vida, l'aire és humit i fred, li sacseja els cabells i li fa aclucar els ulls per esquivar-lo. Entra en un cafè per recuperar la temperatura corporal, afectada per un hivern llarg que se li ha quedat als ossos. S'asseu observant a les persones que entren i surten del local, pensant com deuen ser les seves vides i en la idea de canviar-se per qualsevol d'elles. Persones amb il.lusions, feina, parella, aficions, projectes de futur i un llarg etcètera que ella tant anhela però no té i es qüestiona amb ràbia perquè ha de ser diferent de la resta i malgrat intentar-ho fins a l'esgotament mai aconsegueix res.

29 març 2009

MÚSICA I SOMNIS



En una nit de primavera enganyosa (de dia el sol es resisteix a escalfar i la lluna se'n ressenteix) obre la finestra i sent una música suau, melòdica, que la transporta a una època llunyana d'il.lusions i somnis. Fa tant de temps que no somnia desperta que li fa por deixar-se endur. Ella, per experiència no desitjada, sap que els somnis són perillosos, encara que els anhelis amb força no es compleixen. Tot i que a vegades el que els separa de la realitat sigui només un petit fil, al final s'acaba convertint en una corda gruixuda que els allunya fins acabar trencant-los.

Tanca els ulls i n'imagina uns altres aprop, una olor que enyora i es deixa endur per uns altres braços que segueixen la música, el ritme dels dos cossos es complementa sota la llum tènue de la nit, l'única que la deixa tornar a ser ella mateixa i abandonar-se de nou als seus somnis gairebé perduts i oblidats.

27 març 2009

NITS DE NOSTÀLGIA



Es divendres per la nit, recorda molts anys enrere quan això volia dir marxar de la sorollosa i esgotadora ciutat per anar aprop del mar, assaborir el ritme pausat d'una població, els colors, les olors, el parlar, l'aire fresc, la salabror, els espais on havia crescut. Ara el divendres és un dia més de monotonia, on la soledat i la nostàlgia s'accentuen acompanyades de l'opressió per una vida no desitjada, de la que només en voldria fugir.

23 març 2009

EL SOMNI DE L'ART



Fa un temps vaig tenir un somni, volia muntar exposicions d'art i activitats culturals interactives. Tenir un petit espai on poder mostrar des d'una perspectiva diferent i propera l'obra d'un artista i el cúmul de situacions i experiències que l'havien portat a una determinada creació, única i irrepetible.

Vaig aconseguir durant un temps apropar-me al meu somni i gairebé fer-lo realitat, però, ara m'he despertat i m'he adonat que hi ha gent que fa realitat els seus somnis sense esforços i sense importar qui trepitgin pel camí, manllevant idees i projectes sense cap ètica ni mirament, i d'altres amb principis que només ens queda seguir somiant per poder afrontar una realitat on la sort fa temps que no hi és, i la vida és un continuo i esgotador tornar a començar.

22 març 2009

IL.LUSIONS PERDUDES, SOMNIS TRENCATS



Em poso a comptar i fa més de 12 anys que vaig acabar la meva primera carrera universitària. Un munt d'anys donant voltes per feines (la majoria temporals, mal pagades i amb directius poc professionals, elitistes i prepotents), relacions, amistats, cursos, una segona carrera, buscant, esforçant-me, treballant i aguantant, perquè m'acabin passant la mà per la cara (persones normalment amb molts diners i sense cap escrúpol) retornant al punt de partida, amb les il.lusions perdudes i els somnis trencats.

16 març 2009

INVISIBLE



Sino hi fos, ningú em trobaria a faltar.

10 març 2009

RECORDANT UNA CITA



Recordo de nou la cita "Si t'acomiaden, et deixen o t'ignoren recorda que t'estan impulsant cap al teu destí" potser és que el meu destí és acabar sola sota un pont...