
Les tardes de dissabte m'agrada anar a passejar veure com cau el sol, s'obren les llums i tothom surt al carrer. Sovint per tal de fugir de la multitud atabaladora del centre, acostumo a perdrem pels carrerons petits, tranquils i més antics de la ciutat, descobrint aquells racons que degut a una vida massa ràpida, ni veiem. Aquella tarda en particular vaig descobrir una petita botiga amb contes sobre la vida, molt diferents dels que ens havien explicat de petits. Potser aquest és un dels motius de tanta infelicitat adulta, aquelles històries irreals i, a vegades masclistes, en que tots vivien feliços i menjaven anissos, però, ningú s'ha plantejat mai que passa quan s'acaben els anissos?
Em va cridar l'atenció un petit llibre de butxaca que parlava d'una reina que havia donat carabasses a un prometedor Cavaller que amb els anys se li havia rovellat l'armadura, potser aquesta és una història molt més creïble. Les primeres línies descrivien poèticament la trista realitat d'aquella reina que totes portem dintre (i que un dia va creure en l'amor fins que es va despertar):
"Detrás de toda reina existe una historia con su punto de fantasia y de vivencias que querían ostentar el rango de olvidables, de amores que nacieron limpios y luego extraviaron el sentido, de noches de sueño ausente, de besos que nos hicieron creer que el amor era posible y de sentimientos que un día pudieron ser auténticos". R.F.
Em va cridar l'atenció un petit llibre de butxaca que parlava d'una reina que havia donat carabasses a un prometedor Cavaller que amb els anys se li havia rovellat l'armadura, potser aquesta és una història molt més creïble. Les primeres línies descrivien poèticament la trista realitat d'aquella reina que totes portem dintre (i que un dia va creure en l'amor fins que es va despertar):
"Detrás de toda reina existe una historia con su punto de fantasia y de vivencias que querían ostentar el rango de olvidables, de amores que nacieron limpios y luego extraviaron el sentido, de noches de sueño ausente, de besos que nos hicieron creer que el amor era posible y de sentimientos que un día pudieron ser auténticos". R.F.



2 comentaris:
Emma, m'agrada el teu escrit, la meva àvia ha vist el dibuix de la princesea i se l'ha mirat, ànims, hi ha tantes veritats escrites en els llibres...
Hola Emma
M'agrada molt el teu escrit, es lo que jo sempre he pensat, ens omplen el cap de fantasies, i despres, ni príncep, ni castell..
Ens queden el somnis, que la tercera part, mai es compleix, i viure com podem..
Felicitats, m'agrada el teu blog.
Bon dia, encara que sigui dilluns :)
Publica un comentari