En una nit de primavera enganyosa (de dia el sol es resisteix a escalfar i la lluna se'n ressenteix) obre la finestra i sent una música suau, melòdica, que la transporta a una època llunyana d'il.lusions i somnis. Fa tant de temps que no somnia desperta que li fa por deixar-se endur. Ella, per experiència no desitjada, sap que els somnis són perillosos, encara que els anhelis amb força no es compleixen. Tot i que a vegades el que els separa de la realitat sigui només un petit fil, al final s'acaba convertint en una corda gruixuda que els allunya fins acabar trencant-los.
Tanca els ulls i n'imagina uns altres aprop, una olor que enyora i es deixa endur per uns altres braços que segueixen la música, el ritme dels dos cossos es complementa sota la llum tènue de la nit, l'única que la deixa tornar a ser ella mateixa i abandonar-se de nou als seus somnis gairebé perduts i oblidats.
4 comentaris:
M'ha encantat aquest post.
Et convido a veure el meu nou blog.
Narra el diari personal d'una nena d'once anys envoltada d'enganys i ignorancia.
http://diaridecaramels.blogspot.com
Moltes gracies.
He descobert el teu blog llegint l'altre de Relats en catalá ....i m'agrada't la teva manera de descriure sensacions i somnis !
No deixis perdre els teus somnis !
Fins aviat ! artur.
Moltes gràcies pels vostres comentaris i tot un plaer descobrir els vostres blocs. Ens llegim!
Aparca l'ahir, començar fa por, és trist, és dur i pots sentir-te desolar-te, però lluita, obre la porta i intenta portar un somriure, hi ha gent que no s'oblida de tu com jo!
Publica un comentari