Arriba un moment en la vida que malgrat haver estudiat i treballat dur, no has aconseguit res, les persones properes t'ho han pres tot sense escrúpols i per pura satisfacció. Estàs sola i ja no tens ganes de seguir lluitant, el cansament és massa gran i de res serveix l'esforç perquè fagis el que fagis, t'ho acabaran treient. També saps que ningú et trobarà a faltar, així que ha arribat l'hora de marxar i per fi, respirar i deixar de patir.
5 comentaris:
Si aquest pas decisiu que vols fer, és per un canvi a millorar i poder respirar millor, ENDAVANT!!! t'animo des d'aqui perquè no et defalleixis i trobis això que et pot arribar a millorar.
Endavant, molts ànims!
De totes maneres, estic convençuda que més d'una persona et trobarà a faltar^-^.
Una abraçada molt forta!!!
No sé com he vingut a parar a la llar del teu bloc, en aquesta darrera nit de malsons, patiments i fondes solituds.
Si t'arriba, rep un abraç sincer i l'esperança ferma que ho venceràs, tot.
Un argonauta sense brúixola
No et donis per vençuda, encara que sigui dur i no vegis sortida...la veritat es, que sempre ni ha una !
Lluita perque valdrá la pena, perque lo realment important ets tú mateixa ! Änims i endevant ! artur.
Tu i només tu és qui decideix. Ens sentim sols i abandonats pel que fan les persones que ens envolten. Però som nosaltres que fem el camí. Volem i esperem dels demes que ens acompanyin i a més a la nostra manera, com nosaltres volem. I és aixó el que fem malament. No ens adonem que el que mes ens dol és que no ens segueixen com voldriem, i es que la llibertat dels altres ens fa mal. La nostre voluntat no coincideix amb la dels que ens envolta. Sé molt be el que sens. I tu tens la solució. Dona't temps. Viu els petits detalls de noves amistats, de nous camins, del somriure d'un desconegut. Viu la vida al màxim de sencillament. Tornaras a nèixer, i guanyaras molta pau. No busquis la resposta en els demes per que la tens tu, dins teu. No t'atormentis i et sentiras nova. Es evident que estas en un moment de canvi i difícil. Que millor! poder tornar a plantejar-te la vida. Tens l'oportinitat de tornar a començar. És molt difícil, jo també ho sé. Pero deixa passar els dies, que passin sols. Mica en mica, si valores els petits detalls aniras descobrint com tot torna al seu lloc, d'un altra manera, diferent, un nou camí. Oberva la vida dels demes i descobriras infinitat de mons diferents. No cal que ens tanquem en un de sol. Lluitar és també descansar per observar cap a on volem anar. Pare't un moment, respira, observa, i gaudeix d'un món immens que t'ofereix moltes oportunitats que ara no saps veure. Els petits detalls et donaran força. Anims amiga!, Si vols parlar escriu-me
Xavier A.
Hi ha vegades a la vida que s'han de prendre decisions dràstiques. A vegades són desicions doloroses i altres vegades són alliberadores. Allibera't de tot allò que t'oprimeix i tira endavant.
Cerca la calma i si cercar la calma significa fer aquest pas: endavant!
Un nàufrag que puntualment ha seguit el teu embruix.
Publica un comentari