LA PÀGINA D'UN DIARI

Des de que era petita l'única cosa que temia era a la seva mare, sovint per fer el dolor i la ràbia més suportables s'imaginava que la seva mare biològica havia mort; era una persona bona, intel.ligent i silenciosa que l'havia hagut de deixar sense voler-ho. La que havia d'aguantar era una substituta vulgar que es dedicava a fer-li la vida impossible fins a extrems insospitats. De petita qualsevol excusa era bona per engegar-li unes quantes bufetades d'aquelles que cremen i deixen senyal, primer física i després a l'ànima. Quan la força d'ella va ser més gran que la de la mare substituta va passar a trencar-li tots i cadascun dels seus somnis: estudis, amics, parelles, projectes, feines, ... cada cosa que ella aconseguia amb esforç i constància, la mare li treia amb una fredat despiatada. Va aconseguir, aparentment, fugir-ne un temps, però, el preu que va acabar pagant va ser molt alt; el xantatge emocional, la desvalorització, la malícia ferotge, inhumana. Els malsons es repetien i el seu temor més gran es va fer realitat: la seva mare li va prendre tot; el lloc on viure, les seves pertinences, els somnis, l'esperança i la il.lusió. La persona que la va portar a la vida, li ha anat treien amb una cruesa i dedicació esfereïdores. Les ments malèvoles, retorçades, malaltes no tenen límits i són les persones del voltant les que acaben patint, sense merèixer-ho. La impotència i la ràbia incrementada al llarg dels anys fan que l'esgotament sigui el protagonista principal d'un vida no volguda, condemnada a l'angoixa i al buit contínu per la inconsciència i l'egoisme d'una dona sense escrúpols, ni valors que mai hagués hagut de ser mare.