Era una fosca i tempestuosa nit d'hivern, el vent feia trontollar les portes, les llums pampalluguejaven amb les pèrdues de corrent. Ella estava sola a casa i va pensar quan de petita li feia por la foscor i els sorolls que l'acompanyaven. S'amagava sota els llençols intentant pensar en coses boniques, que no li venien a la ment, només hi havia por i foscor. Recordava amb tendresa i simpatia aquelles nits, ara ja no tenia por, almenys de la foscor.
0 comentaris:
Publica un comentari