Veu cares conegudes que voldria evitar, el reflex de la monotonia, el dolor de les persones, la desil·lusió, la pèrdua de tota esperança. Les ganes de fugir lluny de tot, oblidar el cansament, la frustració i tantes decisions equivocades.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
Les cares que voldries evitar..., les pots evitar.
El reflex, només és un reflex...
Darrera de cada desil·lusió hi ha tot un POM d'il·lusions...
L'esperança era verda i se la va menjar unb ruc català, però sempre torna a brostar a florir...
Molta gent tenim ganes de fugir...
Les equivocacions només són els fonaments per les noves decisions...
Una abraçada des del far.
onatge
Publica un comentari